Cap a on anem?

El fUb, a més de servir com a punt de trobada dels principals diagnòstics sobre l’urbanisme de Barcelona, sobre tot té un objectiu propositiu clar. Del que es tracta és de avançar cap a la definició d’un model o paradigma urbanístic per la ciutat que tingui un clar assentament en els interessos i aspiracions de les classes populars i el veïnat en general. Per fomentar aquesta vessant propositiva, s’organitzaran 6 línies de treball en forma de tallers participatius oberts que plantejaran els principals reptes i debats al voltant dels següent eixos temàtics:

  1. Barcelona, una ciutat metropolitana

La Barcelona actual la configuren 36 municipis que actualment ja no es poden comprendre cadascú per separat. Els espais naturals, els serveis, les comunicacions; les localitzacions dels diversos usos que configuren el territori i les polítiques de redistribució sobrepassen el marc estricte de les divisions administratives que configuren les ciutats i pobles de l’àrea metropolitana.

  1. Espai urbà i reindustrialització

La indústria  ha configurat el perfil de molts dels nostres barris. La pèrdua del sector industrial conjuntament amb l’augment d’un terciari que crea serveis basats en la precització de la mà d’obra -hosteleria i comerç- i els salaris baixos, crea desigualtats molt marcades entre els ciutadans.

Els barris històrics han perdut la seva caracterització: Poble Nou, Sant Andreu, Sants, etc., i tendeixen o ja s’han convertit en barris residencials gairebé en exclusiva.

La desaparició de la indústria de la ciutat comporta el buidat de les seves classes populars. La compatibilització de la indústria i nos teixits productius amb la residència és absolutament necessària per a que Barcelona es continuï configurant com una ciutat de treballadors. Quin és el paper de la indústria, quin tipus i on? Com hauríem d’abordar les operacions de modernització del nostre teixit productiu en els casos concrets de la ciutat de Barcelona?

  1. Espais públics i equipaments: accés i racionalització

Espai públic i equipaments no són dues coses coses diferents, ambdues es complementen i poden coincidir a l’espai físic. La xarxa s’ha de concebre com un nou espai públic de relació ciutadana al  segle XXI? Fa falta una racionalització i actualització del que s’enten per equipament?

Els usos i la utilització del que s’enten per equipament, la devolució del mateix a la societat civil és indispensable per poder exercir la ciutadania. No és el nostre objectiu parlar de formes de gestió, però sí del que haurem de gestionar i els ritmes del temps a la ciutat.

  1. Justícia de l’espaci a la ciutat

El concepte de justícia de l’espai es pot entendre de formes diferents, des de la defènsa dels drets a la ciutat a les polítiques de disctriminació positiva en termes d’inversió i planejament al voltant dels barris dels sectors populars.

  1. Urbanisme i dinamització de barris

El que habitualment es defineix com a seccions censals desfavorits són barris que s’han especialitzat, a desgrat seu, en funcionar com a indrets de recepció de persones amb rendes baixes. Aquí s’acumulen problemes de pobresa, d’habitatge en mal estat, de dèficits de urbanització fins i tot, etc. Les Administracions han invertit grans quantitats de diners públics en plans integrals o accions especials com la llei de barris; però en època de crisi econòmica com la que continuem patint, els barris desfavorits tornen a reaparèixer amb molta força i la seva distància en relació als barris de rendes altes és cada cop més gran. Què pot aportar l’urbanisme a l’abordatge de polítiques socials a aquests barris?

  1. Urbanisme, habitatge i política del sòl

L’habitatge públic és minoritari a la ciutat, el lloguer gairebé residual a una ciutat on la mobilitat laboral és cada vegada més important, on existeix una expulsió implícita de les rendes baixes a mesura que el transport estén la centralitat metropolitana i encareix el sòl de forma continuada. les polítiques de construcció de vivenda i lloguer social són cada cop més necessàries. Però on i quan? Qui controla el sòl necessari per l’impuls d’una política d’habitatge per rendes mitjanes i baixes? Es poden continuar plantejant les qualificacions especials de l’habitatge dotacional?

Per últim, les conclusions, debats, interpel·lacions, eixos temàtics, seran publicats per viralitzar la política i la investigació social feta des dels moviments veïnals per fer-la arribar a la ciutadania en general i produïr conjuntament una ciutat mes arrelada al benestar dels barcelonins i barcelonines.

Anuncis