Habitatge i polítiques del sòl

habitatge

L’habitatge públic és minoritari a la ciutat, el lloguer gairebé residual a una ciutat on la mobilitat laboral és cada vegada més important, on existeix una expulsió implícita de les rendes baixes a mesura que el transport estén la centralitat metropolitana i encareix el sòl de forma continuada. les polítiques de construcció de vivenda i lloguer social són cada cop més necessàries. Però on i quan? Qui controla el sòl necessari per l’impuls d’una política d’habitatge per rendes mitjanes i baixes? Es poden continuar plantejant les qualificacions especials de l’habitatge dotacional?

Les reserves d’Habitatge de Protecció Oficial (Josep Maria Vilanova)

En la Llei d’urbanisme tot el mecanisme de reserves de sòl per habitatge protegit depén d’una decisió del planejament general, plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística municipal o programes d’actuació urbanística. Les reserves poden estar en sòl urbà o en sòl urbanitzable, i en sòl urbà, les reserves poden ser directes en solars edificables que el pla ha d’identificar amb precissió o en sectors de planejament (plans de millora urbana o polígons d’actuació urbanística). La Llei d’urbanisme catalana i la Ley de suelo estatal obliguen a la reserva global mínima del 30% del sostre residencial de nova implantació, o sigui, deduint el que ja existeixi o el que resulti de sectors amb reparcel·lació aprovada, i a més, En el Pla territorial sectorial d’habitatge que es va aprovar provisionalment el setembre de 2010 es reforçaven les reserves en els àmbits de demanda forta i acreditada que el propi pla
delimitava.
A Barcelona el marc urbanístic és el PGM76, ni revisat ni adaptat a la Llei d’urbanisme 2002, i per tant, li és d’aplicació la disposició transitòria tercera de la Llei, que habilita als ajuntaments que tinguin un planejament urbanístic no adaptat a la Llei 2002 a formular un programa d’actuació urbanística (PAUM) que ha de contenir les reserves que estableix l’art. 57 de la Llei, i en el cas de Barcelona, les de la disposició addicional cinquena, que és un 10% més de reserves. Atés que tot Barcelona és sòl urbà, les reserves poden ser en solars edificables directament, i poden ser de tot el sostre o d’una part, i també poden situar-se en sectors de planejament (polígons d’actuació urbanística i plans de millora urbana).
En la disposició addicional sisena de la Llei del dret a l’habitatge 2007, en els àmbits que determinés el Pla territorial sectorial d’habitatge, es podia aplicar la reserva de sostre per HPO en sòl urbà consolidat fins el 20% del nou sostre residencial en actuacions de més de 5.000 m2 de sostre total residencial. Aquesta disposició va ser derogada amb la llei “òmnibus” de 2011.

Jaume Barnada:

L’elaboració del Pla d’Habitatge 2008-2016 va estar motiva per l’entorn social, el pacte per al Dret a l’Habitatge, el marc legislatiu derivat de l’aprovació de la Llei pel Dret a l’Habitatge 18/2007, la necessitat de donar un pas endavant respecte del Pla d’Habitatge 2004-2010, i la voluntat d’incorporar les recomanacions fetes pel Síndic de Greuges de Catalunya i la Síndica de Greuges de Barcelona, així com les propostes contingudes en el Llibre Blanc de l’Habitatge.
El Pla s’estructura en set línies de treball (Programes d’Actuació):
– Augmentar el sòl destinat a l’habitatge assequible
– Incrementar i diversificar l’oferta d’habitatge protegit i assequible
– Millorar les condicions del parc d’habitatge construït
– Fomentar el lloguer
– Intervenir en les disfuncions del mercat immobiliari
– Innovar en la construcció i promoure la sostenibilitat
– Fomentar la proximitat i atenció al ciutadà
L’arribada de “Guanyem Barcelona” a l’Ajuntament aposta per una ciutat redistributiva on les accions cooperatives, socials i solidaries en són una prioritat. Dintre d’aquest marc es crea la Regidoria d’Habitatge lligada a l’Àrea de Drets Socials i es proposa una reformulació de les polítiques d’habitatge basada en:
1. Prevenció dels desnonaments per impagament de lloguer.
2. Reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat.
3. Promoció del lloguer social i d’altres règims de tinència.
4. Impuls de la funció social de l’habitatge.
5. Millora de les condicions habitacionals.

Arnau André i Núria Colomé

L’actual política d’habitatge està enfocada a donar resposta a les emergències i a posar tots els recursos per a garantir el dret a un habitatge digne a totes aquelles persones que queden excloses del mercat, perden l’habitatge, o pateixen talls de subministraments etc. Des d’aquesta taula ens volem preguntar si podem avançar cap a un canvi de model on siguem capaces de generar un major percentatge de l’habitatge assequible i diversificar els agents que prenen part en la seva generació.
Amb aquesta finalitat ens fem 4 grans preguntes?
1. Quin paper ha de jugar l’administració en les noves promocions d’habitatge de protecció oficial?
2. Com traslladar habitatge del mercat privat al mercat assequible?
3. Com podem apropar les polítiques d’habitatge a les necessitats de cada barri?
4. Com potenciar altres mecanismes per generar habitatge assequible?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s